miércoles, 9 de mayo de 2012

Herois


Herois és una pel·lícula catalana dirigida per Pau Freixas i coescrita amb Albert Espinosa,estrenada el 2010 al Festival de cinema de Màlaga. Aquesta pel·lícula ha estat rodada en català i castellà.

Aquesta pel·licula tracta d’un home que va de camí a una reunió molt important. En el camí coneix a una xica amb la qual passa el seu viatge cap a la reunió i no sap que té una relació de la infància. Al final se’n adona per les conversacions que tenen i perquè la xica li demana que si pot arreplegar a uns amics, els amics de la infància.

En aquesta pel·licula, a més d’eixir aquestes escenes en les quals els dos amics pasen el viatge, ixen les imatges de quan ells eren petits contant la història del que ells feien.


martes, 3 de abril de 2012

La Venus de l'espill


2: Mirem amb ulls matemàtics
Per fer aquestes activitats serà de gran utilitat el programa GeoGebra. Quan es tracte de fer esquemes sobre la pintura, el que has de fer és inserir la imatge i ombrejar-la al 50%; ja pots fer esquemes sobre la imatge.
  1. La model està sobre una mena de llit, que suposem serà rectangular, com la gran majoria. Intenta situar-ne els vèrtexs.
  2. Prolongant els costats del rectangle, veuràs que es tallen dos a dos en uns punts que s’anomenen punts de fuga. Els dos punts de fuga de la perspectiva es troben sobre la línia de l’horitzó. Determina on es troba.
    Es troba a l'altura dels ulls de la dona.

  3. On es troba el punt de vista de l’espectador?
    Es troba en l'espill mirant a la dona.
  4. El quadre està en perspectiva. Intenta fer-ne un esquema de l’alçat. I un altre de la planta.
  5. Considerem ara l’espill. Quan mirem un espill, quina relació hi ha entre la visual dirigida a l’espill i l’objecte que mirem?
    Si jo estic enfront de l'espill em veuré a mi, però si jo no estic enfront de l'espill, veuré el que hi ha a l'angle que jo estic situat.
  6. A qui mira la dona del quadre en l’espill?
    Està mirant a l'espectador


martes, 29 de noviembre de 2011

COMPETÈNCIES

Competència 5.

5. Competència d'aprendre a aprendre.

Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi. 

 Competéncia des de les matemàtiques:


5. Aprendre a aprendre
  • Utilització de les eines matemàtiques en varietat de situacions.
  • Autonomia, perseverança i esforç per a abordar situacions de creixent complexitat, la sistematització, la mirada crítica i l'habilitat per a comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.
  • La verbalització del procés seguit en l'aprenentatge com a ajuda a la reflexió sobre què s'ha aprés, què falta per aprendre...
- Busque informació sobre un tema  i l'inente comprendre per denar-li forma i saber explicar-ho als demés.


Puntuació


1.- Busque la informació pero no se d'on la he tret i no puc tornar a vore-la.
2.- Busque la informació i tinc la font per poder vore-la altra vegada.
3.- Busque informacio, tinc la font d'on la he tret i el comprenc i se donar-li forma al text.
4.- Busque informació, tinc la font d'on la he tret, el comprenc i puc elaborar el meu propi text i a més l'expose per a que els demés l'entenguen i el publique.

-Busque informació sobre un tema  i se aplicar el que he aprés a coses relacionades amb això.

Puntuació
1.- Busque la informacío però no l'antenc.
2.- Busque la informació i l'antenc.
3.- Busque la informació, l'antenc però no l'aplique a res.
4.- Busque informació, l'antenc i a més aplique el que he aprés a coses relacionades amb això.






viernes, 25 de noviembre de 2011

miércoles, 9 de noviembre de 2011

LA OLA

La ola és un grup que es crea a partir d’un proyecte setmanal d’un institut d’Alemania. El profesor Rainer Wenger presenta el tema de l’autocràcia encara que ell volia l’anarquia.
Un dels propósits d’aquest profesor és intentar que els alumnes seguixquen les sueues normes, com per exemple, seures tots cambiats d’ordre per estar tots amb tots, o alçarse a l’hora de parlar i com no, habien d’elegir un cap, elegit per majoria el profesor.
El profesor l’aconseguix, ja tots són un grup i encara s’unix més gent, i decideixen vestirse tots amb camisa blanca, inventar un salut i un símbol. La situació comença a descontrolar-se més per part d’uns que d’altres. Una xica se n’adona ben prompte de que no está bé el que fan perquè entre ells s’unixen però discriminen als demés i decideix deixar-ho. Un altre que sempre se sentia sol, ara esta molt agust perque té amb quí estar i gent que el defén. La situació es descontrola del tot, comença a arribar al vandalisme  fins i tot acaba descontrolant-se la vida del profesor.